Són quasi les dotze de la nit, quasi canviem ja de dia...ho sent per qui li toque demà, però ja no vaig escriure la darrera setmana.
He tingut unes dies impregnats de nostàlgia, de melancolia, de un "nosequé"... veig fotos, escolte cançons i torne a vore pelis d'amor (ja començava a preocupar-me)... però, afortunadament, no és res més que lo normal.
De veres, no sé molt bé què dir-vos. Que aquest cap de setmana ha vingut Irene "mit ihrem american team", que hem visitat Köln, Maastricht i Aachen. Un autèntic espectacle vore als americans fent fotos a tot el que semble antic, bevent cervesa sense parar i considerant que les seues "coses" son les més normals del món. Ver para creer, Mari.
Espere que os vaja tot bé a totes i que, per favor, es faça el soparet de Nadal.
Ich liebe euch.
I eixa vena de valenciaonta que t'ha entrat...per què?? ^^
ResponderEliminar